Tres són les tecnologies emprades per purificar l’aigua d'ingesta o de boca (beure, cuinar, rentar aliments):

Destil·lació		Osmosi inversa		Carbó actiu

Repassem els aspectes essencials d’aquestes tecnologies tot i que en cada apartat podreu trobar-hi molta més informació.

INSTAL·LACIÓ I MANEIG

• Els filtres de carbó actiu poden instal·lar-se sota la pica o bé directament sobre els fogons. En el primer cas, en la connexió sota la pica, entre la sortida d’aigua de la paret i el tub d’aigua freda de l’aixeta habitual s’intercala una doble clau que us permet connectar mitjançant un tub petit de goma l’entrada del filtre de carbó. La sortida del cartutx es connecta mitjançant un altre tub a l’aixeta supletòria que s’instal·la al costat de la principal. El maneig, llavors, és summament fàcil ja que sols cal obrir l’aixeta supletòria per obtenir aigua depurada.
  En cas d’instal·lar el filtre sobre els fogons, aquest està proveït d’una aixeta supletòria que s’encara a la pica. La presa d’aigua es fa mitjançant un tub fi que acaba en un adaptador amb rosca a la boca de l’aixeta principal. Aquest adaptador permet el pas de l’aigua directament com abans o bé fer-la circular pel filtre perquè surti per l’aixeta supletòria. També en aquest cas el maneig és molt senzill, ja que n’hi ha prou d’obrir l’aixeta de l’aigua i accionar el comandament de l’adaptador.
• Els sistemes d’osmosi inversa van connectats a la xarxa de la mateixa manera que en la descrita en els filtres de carbó sota la pica. Disposen també de l’aixeta auxiliar per a la sortida d’aigua depurada. L’única diferència és que de l’equip d’osmosi surt un petit tub que cal connectar al desguàs principal (aquesta tecnologia implica el vessament de càrrega d'entre 2 i 5 litres d’aigua per cada litre d’aigua depurada segons equips). A més, és imprescindible la desinfecció del circuit tancat d'aigua un cop finalitzada la connexió hidràulica (veure més detalls). El maneig consisteix, per tant, a accionar l’aixeta supletòria per obtenir aigua pura.
• La tecnologia de depuració al vapor té al seu torn dues variants. Els sistemes semiautomàtics consisteixen en dues gerres dins d’un petit electrodomèstic. Una d’elles s’emplena manualment d’aigua de l’aixeta (habitualment uns 4 litres). S’introdueix en l’equip un cop tapada i es polsa el botó de posada en marxa. Al cap d’una estona l’aigua s’ha escalfat i evaporat deixant enrere els contaminants. En refredar-se novament, el vapor pur es condensa a la segona gerra, oferint-nos aigua puríssima a la nostra disposició. Per això, no cal cap tipus d’instal·lació sinó tan sols la proximitat d’un endoll.
  Els sistemes automàtics prenen l’aigua de la xarxa mitjançant un tub similar al dels filtres de carbó i osmosi. Depuren l’aigua i l’emmagatzemen en un dipòsit amb aixeta.
  

MANTENIMENT
Tant els filtres de carbó actiu com els filtres i membrana dels sistemes d’osmosi inversa han de ser substituïts periòdicament. Es recomana que aquest canvi sigui fet per un tècnic, però molts usuaris han après ells mateixos a realitzar-lo. Això és especialment senzill en el cas del carbó actiu.

En el cas dels sistemes de depuració al vapor, és el propi usuari el responsable de llençar periòdicament el residu que es diposita amb els contaminants, En el cas dels sistemes semiautomàtics, cal esbandir la gerra cada vegada que s’emplena de nou. En els automàtics, depèn de la quantitat de residus que porti l’aigua d’entrada. Una mesura seria cada dues setmanes (molt menor si a la llar s’hi ha instal·lat prèviament un descalcificador).

RESPECTE AL MEDI AMBIENT
Cada un d’aquests sistemes contribueix a netejar la nostra aigua de xarxa, però té un impacte negatiu relatiu sobre el medi ambient. Els filtres de carbó actiu i els sistemes d’osmosi s’han de llençar cada 6 o 12 mesos, sense que en sigui fàcil el seu reciclatge. Els sistemes d’osmosi inversa vessen al voltant de 3 a 5 litres d’aigua al desguàs per cada litre d’aigua depurada obtinguda. Per a alguns equips de poca qualitat amb una adequació gens correcta a l’aigua d’entrada o amb deficient instal·lació, aquests marges poden incrementar-se fins als 20 litres. Els sistemes de depuració al vapor es netegen pel propi usuari, sense malbaratament d’aigua, tot i que amb un consum elèctric de 0,75 kWh/l aproximadament; és a dir, un cost d’uns 0,05 € per litre d’aigua depurada.
Els nostres equips són escollits dins de cada tecnologia, cercant aquells que minimitzen aquest possible impacte mediambiental.

COST DEL MANTENIMENT
En el cas de l’osmosi inversa, el cost anual del canvi de filtres i membrana sol estar al voltant dels 125 euros. Aquí caldria afegir-hi el cost de l’energia elèctrica en cas d’haver-hi situat una bomba de pressió (per a pressions per sota de les mínimes de funcionament) o un sistema ultraviolat per evitar contaminacions bacterianes, etc. Caldria afegir-hi també el cost mínim dels litres d’aigua vessats al desguàs per cada litre depurat.
Els sistemes de depuració al vapor no impliquen canvis de filtres. El consum és elèctric amb un cost que oscil·la els 0,05 euros/litre.
El quadre següent permet veure d’una forma ràpida i general les característiques diferencials entre aquests sistemes en el nostre país.

PORTABILITAT
Ens referim en aquest apartat a la possibilitat de portar temporalment aquests equips a un domicili diferent a l’habitual, per períodes vacacionals, caps de setmana, o bé per canvi de domicili.
Els sistemes de carbó actiu instal·lats sota la pica i els d’osmosi inversa són transportables en cas de canvi de domicili, precisant de la consegüent senzilla instal·lació hidràulica. Els filtres de carbó instal·lats sobre els fogons o a la dutxa i els sistemes de depuració al vapor semiautomàtics són transportables fàcilment; aquests últims com qualsevol altre electrodomèstic. Les depuradores al vapor automàtiques requereixen una connexió senzilla mercès a una peça acobladora en el nou domicili.