Afortunadament a les nostres llars hi arriba l’aigua potable, però ... És la més saludable? Té bon sabor? Olora bé?

Vessaments industrials, productes emprats en l’activitat agrària i ramadera, metalls pesants, excés de calç, els subproductes de la desinfecció de l’aigua, etc. arriben en quantitats apreciables a les nostres aixetes.

Donat que totes aquestes substàncies no semblen ser necessàries per a la vida, i en major mesura o menor poden posar en risc la nostra salut, s’han desenvolupat diverses tecnologies per depurar l’aigua de la xarxa i eliminar-les.

Però per a cada ús de l’aigua existeixen diverses necessitats; tenim d’aquesta manera tres possibilitats:
AIGUA SANITÀRIA – AIGUA DE BOCA O INGESTA – AIGUA PER A LA DUTXA

• Per a l’aigua sanitària existeixen els sistemes anticalç: bé per eliminar la calç de l’aigua (descalcificadors), o bé perquè aquesta esdevingui menys incrustant (sistemes antiincrustants). Condicionen tota l’aigua que precisem per al nostre ús sanitari (habitualment entre 150 i 200 litres per persona i dia). Es connecten immediatament després de la clau general d’entrada d’aigua a la llar.
• Per a l'aigua d'jngesta, s’eliminen els contaminants de l’aigua destinada exclusivament per beure, cuinar i rentar els aliments (habitualment entre 3 i 5 litres per persona i dia). Amb diferents sistemes s’aconsegueix aigua de diversos graus de qualitat, obtenint amb les dues primeres tecnologies aigua de puresa generalment igual o superior a la de les aigües envasades.
  Bàsicament existeixen tres tecnologies: depuració al vapor o destil·lació, osmosi inversa y filtres de carbó actiu.
• Per a l'aigua de la dutxa, existeixen uns filtres de carbó actiu especials, amb substàncies que impedeixen la proliferació bacteriana. Aquests filtres eviten els vapors de clor i altres gasos volàtils, impedint així el seu efecte sobre la pell, els pulmons i sovint sobre el nostre maltractat sentit de l’olfacte.